La crítica més autoritzada el considera el tenor més important sortit del país basc en els darrers cinquanta anys i, per a molts, és el nou Franco Corelli, pel seu repertori de líric-spinto i la seva bella i broncínia veu, que l'ha portat a prestigiosos escenaris del món.
Nascut a Abadiño, Biscaia, comença la seva formació vocal al Conservatori de Durango per posteriorment desplaçar-se a Bilbao, Madrid, Marsella, París, Roma i EUA on amplia la seva formació vocal amb mestres com Agurtzane Mentxaka, Ana Begoña Hernandez, Francisco Ortiz, Elisabetta Fiorillo o Francisco Casanova.
Als seus inicis operístics va ser considerat el tenor revelació espanyol, ara, Gorrotxategi, després de 7 anys consolidant la seva carrera i estrenant títols, la crítica ho torna a elogiar, després de la seva estrena com Gabriele a Simon Boccanegra, com el “tenor ideal”, “de veu valenta i lluminosa”.
Va guanyar diversos concursos com el Jaume Aragall o el Manuel Ausensi, però va ser el debut com Pinkerton a Madama Butterfly a Novara 2011, fet que va impulsar la seva carrera vertiginosament i l'ha portat a actuar en alguns dels teatres i auditoris més importants com l'Òpera de Roma,
Òpera de Laussane, Teatre Reial de Madrid, Teatre Felsenreitschule a Salzburg, Teatre San Carlo de Nàpols, Teatre Belles Arts de la ciutat de Mèxic, Òpera de Sidney, Semperoper de Dresden, Òpera de Montecarlo i National Centre for the Performing Arts a Beijing.
Cal destacar el seu interès pel gènere líric espanyol, sent cantant habitual al Teatre de la Zarzuela de Madrid on les últimes temporades l'hem vist a Curro Vargas (Curro), El Gato Montés (Rafael) o La Villana (Don Fabrique) i on properament el veurem a Maria del Pilar o El Caseriu.
Ha treballat amb prestigiosos directors d'orquestra com Zubin Metha, Robberto Abbado, Miquel Àngel Gomez Martinez, Jesús López Cobos, Stefano Ranzani, Danielle Callegari, Guillem Garcia Calvo, Renato Palumbo o Óliver Díaz entre d'altres.
Els darrers anys ha enfocat la seva trajectòria cap als rols més dramàtics, estrenant els títols de Manon Lescaut, Otello o Sansone i Dalila.
